La psicoteràpia
Què és fer teràpia?
La psicoteràpia podríem definir-la com un tractament especialitzat de diferents problemes de la psique.
La persona que acudeix a psicoteràpia sol fer-ho perquè hi ha alguna cosa en la seva vida que no està funcionant de manera satisfactòria per a ella, vol canviar-ho, i no està trobant la manera de fer-ho.
Poden ser problemes relacionats amb estats emocionals, com per exemple, patir ansietat, estar trist massa sovint, o tenir atacs de ràbia. Poden ser problemes de conducta, com tenir actituds massa passives, o conductes repetitives i sense control, etc. També hi pot haver dificultats a l’hora de deixar de pensar, de concentrar-se o de parar els pensaments. Problemes per conciliar el son o per deixar de tenir-lo… El ventall és ampli i variat! I la majoria de les vegades el que passa és una barreja interessant dels diversos exemples citats.
Per això per a mi és important que el tractament que es dugui a terme, la psicoteràpia, es faci des d’una perspectiva, des d’un model, que impliqui i englobi diferents aspectes i dimensions del nostre ésser. Que treballi amb el pla emocional, sense deixar de banda el cognitiu, que vegi quines són les conductes millorables i també que sàpiga reconèixer la importància de tots aquests sistemes en el nostre cos. Així, no només s’aconsegueix la “reducció de símptomes”, sinó que el canvi és més global i, per tant, més permanent.
Això de vegades comporta alguna cosa més de temps, i sobretot, molta més implicació, per part del pacient o client (en realitat, no m’agraden cap de les dues etiquetes…).
La persona que acudeix a teràpia, en general, ho fa un cop a la setmana, en sessions d’una hora.
Durant quant temps?
Doncs difícil, molt difícil, per no dir impossible, poder respondre a aquesta pregunta. Sobretot perquè depèn molt de diversos factors: la demanda de la persona, el que vol aconseguir, el seu ritme, la seva implicació, el seu treball fora de les sessions, i també, la connexió amb el terapeuta, les habilitats d’ aquest, etc., etc., etc.
La psicoterapeuta
Molta gent pensa que la psicoteràpia consisteix a “explicar-li els teus problemes a algú”. Algú, fins i tot, té aquesta imatge del divan d’algunes pel·lícules de Woody Allen… És cert que existeix el divan en alguns corrents de psicoteràpia, i alguns professionals l’utilitzen.
Però aquest no és el meu cas. Jo prefereixo una sala amb dos sofanets còmodes en què ens puguem veure cara a cara.
És veritat que en algunes sessions la persona li “explica els seus problemes” a la psicoterapeuta. Encara que de vegades no ho sembli, això és important també. Primer perquè la persona troba algú que mostra empatia, entesa i respecte, la qual cosa per desgràcia no sempre és habitual en la nostra vida quotidiana. I, segon, perquè així el psicoterapeuta té informació sobre el que li succeeix a aquesta persona. Què difícil poder fer la nostra feina si no tenim informació!
Però no totes les sessions es dediquen a “parlar, i ja està”.
En general, en l’inici de la psicoteràpia, terapeuta i pacient, plantegen quin serà l’objectiu del treball, del tractament. Amb aquests objectius clars, el terapeuta pot triar diferents tècniques i recursos perquè la persona ho aconsegueixi.
En el meu cas, utilitzo tècniques amb imatges i fantasia, artteràpia, exercicis amb implicació corporal, amb moviment, d’expressió, i també de vegades explicacions teòriques sobre el funcionament sa o insà de determinats processos psicològics.
Així, la persona que acudeix a teràpia té un paper actiu en el seu tractament. És ella la que a poc a poc va modificant, canviant, descobrint noves maneres de fer, de sentir o de pensar, acompanyada sempre pel psicoterapeuta, que el guia i l’alenteix al llarg d’aquest, el seu camí.